Wikipedia

Els àcids nucleics són biomolècules orgàniques encarregades d'emmagatzemar i difondre la informació genètica. Hi ha dos tipus fonamentals d'àcids nucleics, l'àcid desoxiribonucleic (ADN), i l'àcid ribonucleic (ARN).

L'ADN i l'ARN es caracteritzen per la seva natura polimèrica, i estan compostos de desoxinucleòtids o nucleòtids, respectivament, units mitjançant enllaços fosfodiéster. Els (desoxi)nucleòtids al seu torn estan formats per un (desoxi)nucleòsid que pot presentar diferents graus de fosforilació, monofosfat, difosfat o trifosfat. El (desoxi)nucleòsid es composa d'un sucre (desoxiribosa per a l'ADN, ribosa per l'ARN) i una base nitrogenada.

Existeixen cinc bases nitrogenades estàndard,

• Dues purines:
  • Adenina (A)
  • Guanina (G)
• Tres pirimidínies:
  • Citosina (C)
  • Timina (T)
  • Uracil (U)

La timina és present només en els deoxinucleòtids i per tant en l'ADN, i l'uracil en els ribonucleòtids que dónen lloc a l'ARN.

El nom prové de la seva natura àcida (revelada en els inicis de la microscopia per tècniques de tinció) i de la seva presència en l'interior del nucli cel·lular (eucariota) on l'ADN s'organitza formant cromosomes. El nuclèol, que també es pot observar amb un microscopi òptic, esta format principalment per conglomeracions d'ARN.