|
'suomi' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Finlà ndia, Suècia (vall de Torne), Rússia (Carèlia), Noruega (Finnmark) |
| Regió: | Europa |
| Parlants: | 6 milions |
| RÃ nquing: | |
| Classificació genètica: | Uraliana Finoúgrica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Finlà ndia, Carèlia, Suècia(reconeixement com a llengua minorità ria), Unió Europea |
| Regulat per: | Centre de Recerca de les Llengues nacionals [de Finlà ndia] (Kotimaisten kielten tutkimuskeskus) |
|
|
|
| ISO 639-1 | fi |
| ISO 639-2 | fin |
| ISO 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | FIN |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El finès o finés[1] (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlà ndia. És la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes i s'escriu amb l'alfabet llatÃ. És un idioma proper i bastant similar a l'estonià . Amb l'hongarès comparteix la famÃlia lingüÃstica finoúgrica però només comparteix unes poques arrels lèxiques comunes.
Taula de continguts |
edita Sistema de sons i escriptura
El finès actual té 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouäöy).
Les consonants són:
- p oclusiva bilabial sorda, com en catalÃ
- v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
- m nasal bilabial, com en catalÃ
- t oclusiva dental sorda, com en catalÃ
- d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocà lica catalana de cada
- n nasal alveolar, com en catalÃ
- s fricativa alveolar sorda, com ss en catalÃ
- k oclusiva velar sorda, com en catalÃ
- ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
- h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
- j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
- l lateral alveolar, com en catalÃ
- r ròtica alveolar, com en catalÃ
A més, té valor fonològic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura.
Els sons consonà ntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura.
La vocal ä representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).
A més, les vocals també poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura.
L'accent es fa recaure a la primer sÃl·laba de la paraula.
edita Harmonia vocà lica
La fonologia finesa segueix regles d'harmonia vocà lica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel.
En finès, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (äöy), o neutrals (ei). Cada vocal anterior té una corresponent parella posterior (a/ä,o/ö,u/y). Només pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula només contingui o bé vocals anteriors o bé vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la sÃl·laba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.
- Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)a → posahtaa
- Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: räj+ahta+(t)a → räjähtää.
- Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals següents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta) → sihahtaa cf. sih+ise+(t)a → sihistä
edita Morfosintaxi
El finès és una llengua que té un complex sistema de flexió que no afecta només els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinció de gènere gramatical. El plural es forma amb una T. Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absència d'un temps especÃfic per a designar el futur. L'ordre sintà ctic és relativament lliure, però predomina el de subjecte - verb - objecte. Morfològicament, es tracta d'una llengua aglutinant.
edita Història
Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nòrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religió propis. El primer text escrit amb seguretat en finès és una fórmula mà gica de l'edat mitjana. El finès està ndard està molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigració.
edita Enllaços externs
- Diccionari Fin-Cat-Fin (finès)
edita Remarques
- ↑ Finés en pronúncia occidental i finès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el Llibre d'estil
|
|
|||
| Úgriques | Hongarès | Khanti | Mansi | ||
| Pèrmiques | Komi | Komi-permiac | Udmurt | ||
| Fino-Volgaiques | Mari | Erzya | Moksha | Merya†| Meixtxerià †| Muromià †| ||
| Sami | Akkala sami†| Inari sami | Kemi sami†| Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami | ||
| Baltofinès | Estonià | Finès | Ingrià | Carelià | Kven | Livonià | Lude | Meänkieli | Estonià meridional | Vepse | Vòtic | Võro †llengua extingida |
||