Localització de l'Horta de València

L'Horta de València és una històrica comarca del País Valencià, amb capital a València. Hi formaven part tots els municipis de l'Horta Nord, part de l'Horta Sud - Torrent, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Poblenou de la Corona, i Sedaví -, part de l'Horta Oest - Xirivella, Mislata, Paterna, Picanya -, i la comarca de València amb l'únic municipi de València. Actualment hom tendeix a incloure-hi la resta dels municipis de les esmentades comarques actuals.

Per a més informació, vegeu: Comarques del País Valencià

Taula de continguts

edita Demografia

És la comarca més poblada del País Valencià i també on s'ha experimentat l'augment més gran de població, sobretot com a receptora d'immigració. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses connurbanitzacions i la incorporació al nucli urbà de la metròpoli de nuclis d'antics pobles, així com la seua divisió en quatre comarques considerades, encara hui dia, com a subcomarques.

edita Geografia

Esta comarca s'estén des de Puçol, al nord, fins a l'Albufera, pel sud, i pels relleus de Paterna, Torrent i Montcada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva progressivament des del mar cap a l'interior.

edita Origen

L'horta valenciana va nàixer en l'època de l'imperi romà, creant la ciutat de Valentia, com a centre logístic i d'hibernació per a les seues campanyes de conquesta sobre Ibèria.

Van aportar cultius que coneixien tant cereals com l'olivera i la vinya. No obstant aquests per les condicions pròpies de l'entorn no eren prou productives.

No obstant això va servir per a la seua comesa de proveïment de tropes així com posteriorment en les campanyes dels visigots deixant abandonat tant els camps com la ciutat.

El que avui es coneix com l'horta valenciana es va desenvolupar en la edat mitjana, durant el període islàmic, creant una important infraestructura fluvial, principalment amb la construcció de sèquies i assuts, menudes preses, que derivaven les aigües de les fortes avingudes del Túria i els barrancs, aconseguint dessecar grans zones pantanoses i duent el reg els camps. També es va impulsar i va desenvolupar diverses activitats al llarg d'estes infraestructures com molins d'aigua, aprofitant el cabal que circulava per les sèquies, com safareigs propers als habitatges o alqueries.

Gràcies a aquestes infraestructures la ciutat de València, així com les poblacions del seu entorn van aconseguir desenvolupar-se.

Es va crear realment un ric espai productiu, l'origen de l'horta de València és clarament d'època andalusí, com a conseqüència de la introducció de la tradició àrab (Iemen i Síria) del regadiu, així com les berbers nord-africanes. Els productes conreats en ella són molt dispars, conseqüència d'una societat independent i tributària. Als cultius clàssics que ja es conreaven en època romana, cereals, vinya, oliveres, s'afegeixen l'arròs i la xufla com més característics de les zones més humides, hortalisses noves a Al-Andalus l'albergínia i la carxofa, etc. Són els productes hortícoles el cultiu per excel·lència, derivant d'ací el nom d'aquest entorn.

Hi ha vuit sèquies majors: Montcada, Tormos, Mestalla, Rascanya, Quart, Mislata, Favara i Rovella. Són regides des de la seua creació pel tribunal de les aigües, encara vigent hui i que es reuneix a la porta de la Catedral de València, pel qual es controlava l'ús i utilització dels cabals de reg.

Vegeu també: Història de València

edita Economia

edita Agricultura

De clima típicament mediterrani, té hiverns suaus i estius prou calorosos. L'activitat històricament tradicional de la comarca ha estat l'agrícola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l'arròs. El seu sistema de regs s'estructura al voltant de 13 sèquies que possibiliten els conreus de regadiu tot l'any. Alguns termes municipals presenten una certa especialització pel que fa als conreus: xufa a Alboraia i Almàssera; tomaques i pebrots per a conserva al Puig, Puçol i Tavernes Blanques; maduixes a Rafelbunyol; melons d'Alger a Meliana i Almàssera, etc. L'arròs es troba en crisi, però continua conreant-se a les vores de l'Albufera.

edita Indústria

A l'oest de la comarca, les poblacions se situen en el marge de l'horta, al voltant de la capital: Montcada, amb indústria tèxtil i pirotècnica; Burjassot, unida a Godella, amb fàbriques de ceràmica i ciment; Paterna, Manises i Quart de Poblet, que tenen una important indústria ceràmica; Mislata, que presenta indústries del paper i tèxtils, etc. A la zona nord, els pobles segueixen una línia paral·lela al litoral: Tavernes Blanques amb indústries de ceràmiques i porcellanes: Massamagrell, Meliana, Puçol, bàsicament agrícoles, etc. Al sud hi ha diverses poblacions quasi unides entre si: Benetússer, Alfafar, Poblenou de la Corona, Sedaví, Massanassa, Catarroja i Silla. La capital de la comarca, València, que ho és també del País Valencià, amb més de 760.000 habitants, en l'actualitat manté l'agricultura que en altres temps la féu famosa, però ha desenvolupat molt la indústria (mobles, química, mecànica, etc.) i el comerç. El seu port és el segon del mediterrani espanyol, després del de Barcelona, encara que ja el supera en el transport de contenidors, i en activitats esportives, ja que en ell s'ha celebrat la 32ena America's Cup, i en el futur se celebraran altres edicions.

edita Vegeu també

edita Enllaços externs

Coordenades: 39° 28′ 30″ N 0° 22′ 36″ O