Benvinguts al taulell de consultes de la Viquipèdia en català . Aquà podeu fer preguntes de caire enciclopèdic, i els usuaris i editors provaran de donar-vos una resposta. Llegiu-vous les normes per evitar que la vostra pregunta sigui esborrada.
| Nova consulta |
edita Normes
- Intenteu esforçar-vos per trobar la informació abans de plantejar la pregunta. La Viquipèdia ja té més de 150.367 articles, i probablement n'hi ha un que respon als vostres dubtes.
- Aquest és un servei de consultes enciclopèdiques, no un servei de fer els deures. Si teniu un problema amb els deures, alguna cosa que no enteneu, us podem ajudar a comprendre la part que us fa dubtar, però no us donarem una resposta directa.
- Conformement amb el Viquipèdia:AvÃs d'exempció de responsabilitat, no s'acceptaran peticions d'ajut mèdic, legal o similar. Sà que es poden respondre preguntes d'aquests à mbits sempre que siguin peticions d'informació i no peticions de consell.
- Proporcioneu tanta informació com pugueu. Ser especÃfic ajuda els que intenten respondre a la pregunta.
- Les preguntes es respondran únicament en aquesta pà gina, i no s'enviaran respostes per e-mail, correu, fax o qualsevol altre tipus de comunicació.
- Signeu les vostres preguntes i sigueu pacients perquè la gent tingui temps de respondre. Tingueu en compte que els col·laboradors són voluntaris, sense cap compromÃs i que no són [necessà riament] experts en la matèria. No és segur que obtingueu una resposta.
- Les preguntes sobre el funcionament de la Viquipèdia van a Viquipèdia:Plantejament de preguntes.
edita Consultes
edita Correcció de la inflació
Algú sap quina és la fórmula per convertir un valor en euros corrents en un valor en euros constants (és a dir, com es fa una correcció de la inflació). Els meus apunts diuen que cal dividir el creixement en valors corrents per la taxa d'inflació, i multiplicar el resultat per 100. Però em sembla que aquesta fórmula no té sentit ja que, si fos aixÃ, el creixement seria més gran com més important sigui la inflació.
Grà cies. -- Leptictidium (parla mamÃfera!) 15:03, 2 febr 2008 (CET)
- La fórmula seria ((100 + creixement)/(100 + inflació))-1*100. Exemple Creixement=5, Inflació=2, Creixement real= 2,94.--Lohen11 (discussió) 16:47, 2 febr 2008 (CET)
-
- Suposo que deus voler dir ((100 + creixement)/(100 + inflació)-1)*100, no? Moltes grà cies. -- Leptictidium (parla mamÃfera!) 17:34, 2 febr 2008 (CET)
edita Montserrat Caballé
Hola.. Nois i Noïes, de la Viqui... el meu nom es LLuis Morera. --- i el cas es que tinc un bon amic, que toca el piano de "meravella", però no te cap tipus de suport ò assessorament...(diguem-ne.. 'PadrÃ',) -- i Jo voldria ajudar-lo en el que pugui, .... millor dit, encarrilar-lo cap algú mes escaient, que pugui ajudar-lo. - fa ven poc, vaig escoltar una entrevista a la nostra ‘Diva’ la Sra. Montserrat Caballé, i per el que sé, crec que s’haurien de posar en contacte aquestes dues persones. ((de veritat que toca ‘divÃ’, paraula,)). ¿?... Algú me podria dir el correu / mail de la Montserrat...¿? Si sou tan gentils, podeu enviar-m’ho al lluismorera9@gmail.com, Grà cies d’abans ma, .................... Att. LLuis Morera.
- En aquesta pà gina web podrà s trobar el que busques: http://www.unbeldi.com/faq.html -- Leptictidium (parla mamÃfera!) 16:12, 22 feb 2008 (CET)
edita despojo
Co traduirieu "despojo"?
- http://www.grec.net/cgibin/mlt00x.pgm?CASTELL%C0.x=1&GECART=despojo –Pasqual · discussió 00:41, 26 març 2008 (CET)
edita Bilbiografia d'Anton Borrell Marco
Sóc Anton Borrell Gà llego. He entrat a la vostra bibiloteca per veure lo que deieu del meu pare, Anton Borrell Marco. He pogut apreciar un error, ja que l'any 1982 es presentà com Alcaldable, a la Ciutat de Reus. És a dir com a Núm. 1 de la Llista del PSC. No com a Núm. 2 com dieu. No va ser en Carles Martà qui li cedà l'Alcaldia. Guanyà i es convertà en Alcalde, després d'un pacte amb ERC. Demano si us plau, que verifiqueu aquesta informació, i subsaneu aquell error. Grà cies.
- Hola! Ens podries donar fonts per poder verificar la informació, si us plau? – Leptictidium (pm!) 15:51, 4 abr 2008 (CEST)
edita Chicago
Em podrien posar algun article sobre un musical anomentat chicago o dir-me alguna web on hi sortÃs?
- Crec recordar que a musical pots trobar alguna cosa, després sempre tens les interwikis, segurament en:Chicago (musical) i es:Chicago (musical) i ja posats, podries traduir-lo acÃ
–Pasqual · discussió 21:46, 25 abr 2008 (CEST)
edita Diccionari Rafols
Estic interessat amb el Diccionari rafols i les llibreries que hi consultat no m' ho sabent per poder-lo obtenir. gracies —el comentari anterior sense signar és fet per 81.43.44.16 (discussió • contribucions) 16:12, 10 maig 2008.
- En aquest enllaç tens algunes opcions per localitzar-lo: ISBN 84-86719-32-1 --V.Riullop (parlem-ne) 19:29, 10 maig 2008 (CEST)
edita Apòstrofs
Tot just traduïr el meu primer article "grandet" i ja veig 50 correccions de Leptictidium. Miro i el 90% són apòstrofs. Jo sempre he utilitzat ' i s'ha d'utilitzar '(no sé si es veu alguna diferència, en "edita") . Algú em pot dir quina és la tecla del teclat per a l'apòstrof correcte? —el comentari anterior sense signar és fet per Ssola (discussió • contribucions) 01:00, 17 ago 2008.
- Els apòstrofs tipogrà fics ens creen algun problema sobretot a l'hora de crear enllaços que s'interpreten de forma diferent. Sobre el tema pots veure Viquipèdia:Convencions tipogrà fiques. Amb el teclat surt l'apòstrof recte. El problema segurament és d'un editor extern que corregeixi automà ticament els apòstrofs. Per exemple, amb el Word cal desactivar l'autocorrecció de cometes rectes a cometes tipogrà fiques. Si tens més consultes d'aquest tipus pots fer-ho a la taverna. --V.Riullop (parlem-ne) 13:12, 17 ago 2008 (CEST)
edita Perquè no hi ha mamÃfers verds?
El verd sembla un bon color per camuflar-se entre les fulles, i hi ha molts insectes, amfibis i rèptils que ho aprofiten i són verds, i fins i tot alguns ocells forestals tenen tons verdosos i els humans que volen camuflar-se al bosc o entre els matolls i fins i tot en camp obert es vesteixen de caqui o amb tons verds. En canvi, els mamÃfers que viuen en aquests ambients són tots de colors marronosos, o, com a molt, amb tons grisosos, o tirant a blanc o negre, però no verds. Hi ha algun factor ecològic que faci inconvenient el verd pels mamÃfers? O és que els pigments verds tenen alguna incompatibilitat amb el metabolisme dels mamÃfers?--Pere prlpz (discussió) 13:48, 30 ago 2008 (CEST)
- Vejam. Anem per parts. En realitat, aquests amfibis i rèptils no són verds en el sentit estricte de la paraula. Els tetrà podes comparteixen una caracterÃstica que fa que la seva pell només pugui generar dos pigments: l'eumelanina, que en els humans dóna les diferents tonalitats que van de la pell blanca a la pell negra; i la feomelanina, un pigment vermell-groc-taronja que en els humans provoca que algunes persones siguin pèl-roges. Això vol dir que, en teoria, un tetrà pode només podria ser blanc, marró, gris, negre, vermell, taronja o groc.
- Els rèptils i els amfibis han trobat una solució per adaptar-se als hà bitats vegetals i camuflar-se amb un color verd. De manera similar a com un televisor és capaç de crear gairebé qualsevol color barrejant llum vermella, llum verda i llum blava (em sembla que són aquests, però són 3 colors), els amfibis i rèptils són capaços de combinar l'eumelanina i la feomelanina per crear diferents tonalitats, entre elles el verd. Una sargantana no té cap pigment verd, té una combinació de pigments que la fa semblar verda.
- En els ocells i els mamÃfers, això és més complicat. Tot i que també poden combinar pigments per formar colors (per exemple, les persones que tenen ulls verds, o una espècie de micos que té el nas blau), no serveix de gaire tenir una pell verda si està s cobert d'un pelatge vermell o unes plomes grogues. Els ocells han trobat una solució: tenen un sistema que els permet recombinar pigments per esdevenir de color verd, com els rèptils o els amfibis, però d'una manera diferent: les seves plomes utilitzen una combinació de filaments especials i de minúsculs forats per fer una mescla d'eumelanina i feomelanina que sembli verda.
- Els pèls dels mamÃfers no tenen aquesta caracterÃstica, i per això no hi ha mamÃfers amb pelatges verds o blaus (hi ha un tipus de negre "metà l·lic" que pot semblar blau, com en el cas de les balenes blaves, però en el seu cas no és pelatge). En teoria, una espècie sense pèl, com els humans, podria desenvolupar amb el pas del temps geològic la capacitat d'esdevenir verda, però fins ara cap espècie sense pèl ho ha fet.
- Que les espècies sense pèl, com els humans o els cetacis no siguin verdes, es pot deure a diversos factors:
- Els mamÃfers basals vivien en un món en què el marró era el millor color per camuflar-se. Aixà doncs, es podria dir que les tonalitats marrons de molts mamÃfers són un "llast evolutiu".
- Com els ocells, els mamÃfers són animals de sang calenta amb una tendència a moure's molt superior a la d'amfibis i rèptils. Per tant, els seus mecanismes de defensa són més actius que passius. Fins i tot la zebra, amb el seu pelatge camuflador, es passa més temps fugint dels lleons que amagant-se'n.
- Els mamÃfers són més grans que els amfibis o els rèptils, en general. Mentre que una granota pot ser tota verda per imitar una fulla o una petita planta, un elefant tot verd no passaria pas desaparcebut, perquè no podria imitar una fulla de 2 metres d'alçada. El camuflatge no es tracta només de ser del mateix color que el fons sinó també de fondre-s'hi, i un gran animal tot verd destacaria molt. És més prà ctic dur un camuflatge de diversos colors foscos, una mica com els uniformes de camuflatge de l'exèrcit, que no són completament verds.
- En el cas dels cetacis, tindria més sentit una coloració fosca per sobre i clara per sota. En el cas dels cetacis més grans, no tenen predadors naturals, aixà que no hi ha pressió selectiva que pugui promoure l'evolució d'animals més ben camuflats.
- En el cas dels humans, en 200.000 anys que han passat des que vam divergir de la resta d'espècies Homo hem tingut molt poc temps de fer canvis de color. Sent els humans l'espècie dominant del planeta, tampoc no hi ha pressió selectiva a favor d'organismes que es camuflin.
- Em sembla que aquest resum t'ho hauria d'aclarir, si tens algun dubte digues-ho. – Leptictidium (pm!) 22:23, 30 ago 2008 (CEST)
- molt interessant! Es podria afegir a algun article perquè més gent ho llegeixi? --barcelona (discussió) 23:20, 30 ago 2008 (CEST)
- No ho sé. No em sembla adient per l'article MamÃfer, però suposo que podria anar a l'article Camuflatge. No em conec l'article aixà que no sé com es podria integrar. – Leptictidium (pm!) 23:54, 30 ago 2008 (CEST)
- La resposta ha superat de llarg totes les meves expectatives. Molt interessant i aclaridora. Grà cies. I d'acord amb la Barcelona que seria una llà stima desaprofitar-ho si es pot referenciar. El que tampoc tinc clar a quin article ho podrÃem posar.
- Per cert, a la frase dels colors dels cetacis crec que està canviat el sota pel sobre. No ho canvio perquè és una intervenció signada.--Pere prlpz (discussió) 00:02, 31 ago 2008 (CEST)
- Potser la primera part podria anar a tetrà pode. La segona és més concreta i més especulativa i la veig més difÃcil d'adaptar a alguna cosa menys concreta que la pregunta, com un article.--Pere prlpz (discussió) 00:05, 31 ago 2008 (CEST)
- No, està bé "fosca per sobre (per camuflar-se amb el fons marà quan se'ls veu des de dalt) i clara per sota (per camuflar-se amb la superfÃcie de l'aigua quan se'ls veu des de sota)". Al principi m'he equivocat però ja ho havia corregit abans. Afegiré la primera part a Tetrà pode amb una referència, i com bé dius, em sembla que la segona part és més aviat una resposta a una pregunta que material per un article. – Leptictidium (pm!) 01:01, 31 ago 2008 (CEST)
- Perdona, és que ho havia llegit fa estona d'una versió antiga [1] i ho he dit sense fixar-me en que ho havies canviat.--Pere prlpz (discussió) 01:59, 31 ago 2008 (CEST)
- Crec que es podria afegir a Cripsi, aixà el desenvolupem una mica més. Apa! Felicitats per l'explicació Leptictidium, jo no ho hauria fet millor. Sort que tinc la sang calenta i no em torno verd! (aquest és el meu intent de joc de paraules friqui de la nit)
Salut!
- Crec que es podria afegir a Cripsi, aixà el desenvolupem una mica més. Apa! Felicitats per l'explicació Leptictidium, jo no ho hauria fet millor. Sort que tinc la sang calenta i no em torno verd! (aquest és el meu intent de joc de paraules friqui de la nit)
- Perdona, és que ho havia llegit fa estona d'una versió antiga [1] i ho he dit sense fixar-me en que ho havies canviat.--Pere prlpz (discussió) 01:59, 31 ago 2008 (CEST)
- No, està bé "fosca per sobre (per camuflar-se amb el fons marà quan se'ls veu des de dalt) i clara per sota (per camuflar-se amb la superfÃcie de l'aigua quan se'ls veu des de sota)". Al principi m'he equivocat però ja ho havia corregit abans. Afegiré la primera part a Tetrà pode amb una referència, i com bé dius, em sembla que la segona part és més aviat una resposta a una pregunta que material per un article. – Leptictidium (pm!) 01:01, 31 ago 2008 (CEST)
- Potser la primera part podria anar a tetrà pode. La segona és més concreta i més especulativa i la veig més difÃcil d'adaptar a alguna cosa menys concreta que la pregunta, com un article.--Pere prlpz (discussió) 00:05, 31 ago 2008 (CEST)
- No ho sé. No em sembla adient per l'article MamÃfer, però suposo que podria anar a l'article Camuflatge. No em conec l'article aixà que no sé com es podria integrar. – Leptictidium (pm!) 23:54, 30 ago 2008 (CEST)
- molt interessant! Es podria afegir a algun article perquè més gent ho llegeixi? --barcelona (discussió) 23:20, 30 ago 2008 (CEST)
edita A quina altitud es troba Can Robert?
Algú sap a quina altitud per sobre del nivell del mar queda el barri de Can Robert (Matadepera) o, en el seu defecte, el restaurant El Cavall Bernat de La Mola? Grà cies. – Leptictidium (discussió) 20:10, 18 set 2008 (CEST)
- Si saps on és, el Google Earth assenyala l'altitud.--Lohen11 (discussió) 20:19, 18 set 2008 (CEST)
- Hauré d'instal·lar el programa només per això, però què hi farem... Grà cies. – Leptictidium (discussió) 20:23, 18 set 2008 (CEST)
- No te'n penedirà s. Si sabés exactament on vols dir, ja t'ho hauria mirat jo.--Lohen11 (discussió) 20:24, 18 set 2008 (CEST)
- Millor que el Google Earth ves a la web de l'ICC, que té mapes topogrà fics: http://www.icc.cat --Pere prlpz (discussió) 20:31, 18 set 2008 (CEST)
- No te'n penedirà s. Si sabés exactament on vols dir, ja t'ho hauria mirat jo.--Lohen11 (discussió) 20:24, 18 set 2008 (CEST)
- Hauré d'instal·lar el programa només per això, però què hi farem... Grà cies. – Leptictidium (discussió) 20:23, 18 set 2008 (CEST)
edita Cap de moro
Estic cercant un invertebrat anomenat "cap de moro" i no em surt res.
- Que jo sà piga, el cap de moro és una hiacintà cia coneguda com a Muscari comosum, del gènere de la calabruixa. – Leptictidium (discussió) 18:52, 12 oct 2008 (CEST)
- A més, el diccionari diu que un cap de moro és un cavall amb el cap més fosc que la resta del cos (Entrada cap al DIEC), però tampoc és un invertebrat.--Pere prlpz (discussió) 19:39, 12 oct 2008 (CEST)
edita mamifers sang calenta
necessito mes informacio dels mamifers i de perque tenen la sang calenta
- Pots mirar l'article MamÃfer, que no està gens malament. La sang calenta és una adaptació dels mamÃfers mesozoics a l'estil de vida eminentment nocturn que havien de dur degut a l'amenaça dels dinosaures. També et pot interessar Endotèrmia. – Leptictidium (discussió) 21:02, 11 nov 2008 (CET)
edita noms dels carrers
Voldria saber qui posa els noms als carrers i amb quin sentit?
- Els noms dels carrers són una competència dels ajuntaments. Les motivacions de cada nom han anat variant amb les èpoques i les circumstà ncies particulars de cada municipi. Pots consultar el "nomenclà tor " al web de l'ajuntament de Barcelona, on s'explica com es trien els noms i tens un apartat de "cerca" per buscar el significat del nom de cada carrer. L'ajuntament de Sabadell té una pà gina semblant, i buscant "nomenclà tor" al google se'n troben algunes més.--Pere prlpz (discussió) 01:47, 16 nov 2008 (CET)
edita Written forms of address in Catalan
Hola, fellow editors, and please pardon my writing here in English. My query:
In English-language correspondence addressed to a Catalunyan government official, what to write:
- Sr. as in Spanish (for Mr.)?
- If the individual's position is Conseller [de X de la Generalitat de Catalunya], would he be referred to as "the Honorable" and addressed directly as "your Excellency"?
- Conseller = Minister (as in British English)?
-- Moltes grà cies, Deborahjay (discussió) 06:37, 3 des 2008 (CET)
- The equivalent for Mr. is Sr. (senyor), in plural Srs. (senyors), or in femenine Sra. (senyora) or Sres. (senyores). The formal treatment to address a Conseller de la Generalitat (equivalent to a minister of a government) is "Honorable Senyor", abbreviated "Hble. Sr." Reference:
- Riera, Manel. Correspondència comercial i privada en calatà , 1984. ISBN 84-7279-226-9.
- --V.Riullop (parlem-ne) 10:55, 3 des 2008 (CET)
edita En quins perÃodes hi va haver esclavisme a Catalunya?
Segons l'article esclavitud semblaria que no hi va haver esclavisme a Catalunya a l'edat mitjana (només servitud), però a L'església del mar es parla clarament de relacions d'esclavitud a la Catalunya medieval. En quins perÃodes hi va haver esclavitud a Catalunya, amb quina intensitat i amb quines normes estava regulada? 88.27.88.227 (discussió) 10:22, 19 des 2008 (CET)
- Aixà de memòria, diria que n'hi va haver a l'època romana. Devia funcionar igual que l'esclavitud a la resta de l'Antiga Roma. – Leptictidium (discussió) 21:38, 19 des 2008 (CET)
- Segons L'església del mar com a mÃnim en alguns perÃodes de l'Edat Mitjana ni deuria haver. 88.27.88.227 (discussió) 13:24, 20 des 2008 (CET)
- L'article no diu que n'hi va haver, fa una interpretació de la servitud dient que era "virtualment esclavisme". – Leptictidium (discussió) 13:58, 20 des 2008 (CET)
- Ja, ja, precisament. Si el llibre és correcte hauria d'indicar de forma clara i directa que els ciutadans lliures (com els habitants cristians de les ciutats), durant l'edat mitjana, tenien dret a tenir esclaus. 88.27.88.227 (discussió) 14:17, 20 des 2008 (CET)
- A Pierre Bonnassie diu que "l'esclavitud existent en el món antic no va desaparèixer pas amb la caiguda de l'Imperi Romà sinó que va sobreviure durant l'Alta Edat Mitjana fins pels volts de l'any 1000". --V.Riullop (parlem-ne) 17:02, 20 des 2008 (CET)
- A l'Història de Catalunya de Valls i Taberner i Ferran Soldevila parlen d'esclavitud al segle XV. --V.Riullop (parlem-ne) 17:11, 20 des 2008 (CET)
- A Pierre Bonnassie diu que "l'esclavitud existent en el món antic no va desaparèixer pas amb la caiguda de l'Imperi Romà sinó que va sobreviure durant l'Alta Edat Mitjana fins pels volts de l'any 1000". --V.Riullop (parlem-ne) 17:02, 20 des 2008 (CET)
- Segons L'església del mar com a mÃnim en alguns perÃodes de l'Edat Mitjana ni deuria haver. 88.27.88.227 (discussió) 13:24, 20 des 2008 (CET)
